Transformant un grup d’individus en un Dream Team
I això com es fa? Doncs … només puc explicar-vos la meva experiència:
En el moment que decideixo dedicar-me al Coaching amb cavalls no tinc cavalls, o sigui, no tinc individus per formar cap equip
Si alguna cosa tenia clar és que volia tenir els meus propis animals per poder desenvolupar aquesta professió de la forma en què jo la concebo
Al principi vaig pensar comprar cavalls: sans, forts, domats i en unes condicions òptimes, però la vida em va portar a adoptar, ni un, ni dos, ni tres, sinó 6!: 3 mascles i 3 femelles, els petits d’any i mig fins Brisa de 30; cavalls maltractats, abandonats i per sort rescatats per la Protectora de cavalls ADE; els vaig adoptar i a dia d’avui estan recuperats de traumes, pors i bloquejos
De la mateixa manera que els humans tal com indica la Piràmide de Maslow, fins a no tenir cobertes les necessitats fisiològiques i de seguretat, no hem pogut passar a la resta: afiliació, reconeixement i auto realització, ni ells ni jo
Vaig començar a treballar amb 5 poltres ensalvatgits i una egua aviciada que no deixava ni que la toqués. Us sona d’alguna cosa?
La clau de ser avui en dia més que un equip d’alt rendiment, un Dream Team, estic convençuda que ha estat el fet de fer-me càrrec personalment d’ells i de les seves necessitats, tant en l’ambit col·lectiu com individual
Vaig començar per formar-me i aprendre sobre cavalls, amb diferents persones i escoles per tenir una visió àmplia i decidir què fer i com fer-ho
Com cavalls que són necessiten espai, l’espai suficient per caminar, trotar o galopar, rebolcar-se, saltar, pujar i baixar muntanyes …, i això ho tenen, viuen en plena natura, a l’aire lliure, en un terreny ampli amb prat i bosc
Com cavalls que són necessiten viure en manada, són animals molt sociables i la seva supervivència depèn d’això, i això, també ho tenen, són una manada de 6 que alhora està envoltada per altres manades
Com cavalls que són, en la naturalesa mengen entre 16 i 18 hores al dia i caminen entre 40 i 50 km., pel que els escampo les diferents herbes per tot el terreny, així tenen menjar les 24 hores del dia i caminen diversos quilòmetres d’un costat a un altre com farien en estat salvatge
Com cavalls que són, necessiten una sèrie de cures bàsiques diàries, mensuals i anuals, i això també ho tenen: cada dia els raspallo, tinc cura els seus cascos, ja que van descalços (sense ferrar), els porto de passeig amb el ramal (sense muntar, ja que no estan domats per munta), tenen coberta les diferents necessitats veterinàries a més de tenir cura de la part emocional mitjançant sessions de teràpia craneo-sacral o reiki. Només es dediquen a ser cavalls i al Coaching
Abans d’arribar a Aura la seva conducta era una, al traslladar-los al que és ara la seva llar van començar a canviar coses, la manada va començar a modificar els seus comportaments, rols i per descomptat, actituds
Donar-los les condicions mínimes i imprescindibles que necessiten per ser els va transformar. El meu objectiu principal era i és que ells siguin feliços, i està clar que per jo poder proporciona’ls-hi tot el que necessiten hem de treballar, en el nostre cas fent Coaching amb Cavalls, havent de complir uns objectius mínims de facturació, com en qualsevol negoci, empresa o organització
Com fer que uns cavalls rescatats del maltractament i l’abandonament decideixin col·laborar en aquest projecte?. No parlem el mateix idioma, no som de la mateixa espècie …
Encara que per a alguns pugui sonar una mica cursi, amb Amor: M’he equivocat mil vegades i segurament em queden cent mil vegades més d’errors però sabeu què?: em fan saber que m’he equivocat i seguidament m’ho perdonen; i ho fan només perquè senten que els estimo profundament i sempre reconec si m’he equivocat
Cada dia arribo i saludo a cadascun per saber com estan, igual que nosaltres tenen dies bons i altres no tant, els poso menjar, netejo tot el terreny i us asseguro que hi ha molt a netejar, i intento dedicar temps a cada un de forma individual
Paciència: Fins fa pocs anys he estat una persona molt impacient, però amb ells … o ets pacient o ets pacient, no concebo una altra opció. És impressionant el que s’aconsegueix donant a l’altre l’espai i el temps que necessita per fer alguna cosa
Llibertat de decisió: He après a rebre un no per resposta, amb el frustrant i decebedor que és en més d’una ocasió; ara bé, el resultat final és espectacular, us ho asseguro
Cadascun té el seu caràcter, la seva personalitat, el seu ritme, coses que els agraden, coses que els molesten, els seus límits i limitacions … i és molt important conèixer-los i respectar-los. Proporcionant-los ajuda en el moment que ho necessiten
Confiança: M’he guanyat la seva confiança a pols i ells la meva, dia a dia, sense pressa però sense pausa. Opino que sense confiança no hi ha res, sigui amb cavalls, sigui amb persones
Confio al 500% en el meu equip: tenen una visió perifèrica i panoràmica pel que veuen més que jo, senten les emocions de les persones fins a límits on jo no puc arribar, escolten fins a 20 km. de distància pel que senten més que jo, tenen un olfacte molt més desenvolupat que el meu, corren més que jo, tenen més força que jo i així puc seguir i seguir
Comunicació: El 97% de la nostra comunicació és no verbal, així que amb ells em comunico amb expressió corporal, intencionalitat i emocionalitat, igual que fem ambtot els éssers d’aquest planeta sense ser massa conscients
Tinc el meu lloc en a la manada; alguns Horsemanship dirien que sóc la líder del grup, jo em considero part de la manada, i en cada moment lidera qui ha de liderar, de vegades sóc jo, en altres ocasions no
Per a mi, el meu equip és el millor del món, els estimo, els admiro i estic disposada a aprendre d’ells i elles dia rere dia
Ara et prego que imaginis per comptes de cavalls a persones ………………………… I et preguntis si els estàs donant aquestes oportunitats
Karin
