Prendre o no prendre decisions
Em sento orgullosa de les decisions que estic prenent a la meva vida personal i sobretot en la meva vida a Aura; a vegades semblaria que no és fàcil prendre decisions, quan en realitat sí que és senzill, moltíssim més del que percebem.
Des del minut 1 que vaig decidir embarcar-me en el món de l’acompanyament assistit amb Cavalls he tingut clar com volia que fos l’entorn, com viurien els meus cavalls, què faria amb ells i què no, i la manera d’enfocar el meu treball …
Aura estava en un lloc preciós, en una de les meravelloses muntanyes al Moianès, la meva parcel·la era d’unes 2,5 hectàrees aprox., teníem un bonic prat i una zona fantàstica d’arbres.
Al principi hi havia delimitada una pista on realitzàvem les sessions, aquesta pista ja no existeix, i jo em pregunto ¿què va fer que l’hagués quan jo no volia cap pista?.
Els cavalls menjaven en farratgeres que ja hi eren, ja no mengen en farratgeres sinó del sòl, els escampo el fenc pel terreny, així caminen més, tenen més espai entre ells i mengen més tranquils … i jo em pregunto: ¿què va fer que mengessin en farratgeres quan jo volia que mengessin d’aquesta altra manera?.
Els meus cavalls van descalços, i ja fa molt de temps que vais decidir que no els domaria per a munta, que no els treballaria en pista i que no els demanaria totes les coses que suposadament han de saber fer, i jo em pregunto: ¿què va fer que comencés a domar-los quan jo no volia domar-los?.
I així podria seguir amb una llarga llista de preguntes; em resulta fascinant el fet que el meu ésser, la meva essència ha sabut i sap perfectament el vol, i no obstant això he fet altres coses que en realitat no volia fer.
Tot té resposta: a qui he escoltat per prendre les decisions?, de quantes pors que no eren meves m’he apropiat?, en quines creences he basat els meus actes?, he confiat en mi o he dubtat?, he confiat en els meus cavalls o he vacil·lat?.
Arribat el moment, si no estàs al teu camí la vida s’encarrega de reconduir-te, i si no l’escoltes et tornarà al mateix punt una vegada i una altra fins que te n’adonis per on sí que és.
La meva idea inicial era la vàlida, la meva essència no s’equivocava i avui em sento orgullosa d’haver pogut desprendre’m del que no era meu, de ser-me fidel a mi mateixa i de tenir la valentia de fer el que havia de fer: ara la manada ha passat de 6 a 11 membres i vieux en llibertat, han passat de 2,5 a 37 hectàrees, han passat de menjar ferratge a menjar de forma natural, tenen unes condiciones de vida natural per satisfer les seves necessitas com a Cavalls que són.
Cada decisió té conseqüències, tant si les prenem com si no. Et convido a fer-te aquestes preguntes a veure què passa.
I bé … Això de viure en una masia amb 100 hectàrees i vistes al mar pot esperar, jjj
Karin
Si vols que t’acompanyem a prendre decisions per continuar avançant a la teva vida contacta’ns per e-mail a aura@auracoaching.cat o per telefon al 667 41 93 05 (Karin)
